divendres, 17 d’abril del 2009
Miniactivitat Pac 1.3.
CONCLUSIONS
Les relacions entre Ciència, Tecnologia i Societat són múltiples i complexes. I no tan sols això sinó que, més que estar relacionades, es “teixeixen” entre sí com fils de color en un teler. La metàfora del teixit sense costures és molt significativa.
En aquesta societat en la que vivim no podem obviar les forces que la configuren, que la fan créixer, construir-se i també deconstruir-se en moltes ocasions.
Així també se`m ha fet palès un cert paral•lelisme amb les bases de La teoria del Constructivisme: La construcció d’un saber on les interrelacions són múltiples i on no es pot parlar d’un sol motor i sí de les suma de moltes forces treballant cap a objectius concrets.
No es pot parlar del valor de les TIC “per se” ni de bon tros. Només cal observar la immensa pèrdua de temps i dispersió que pot produir i produeix amb molts de casos.
El conscienciar-nos de les profundes relacions en tot el que ens envolta, ens aporta una certa saviesa a l’hora de bellugar-nos en el mon: de l’aprenentatge, del joc social, del treball... del viure en definitiva.
Pot ser aquesta visió una bona consellera a l’hora de prendre decisions, d’engegar projectes, de treballar en escoles, en centres, en barris, en ajuntaments... si tot està relacionat, no podem pensar que un projecte meravellós pugui reeixir tot sol i sí haurem de treballar tota la xarxa que l’envolta i l’ha d’acollir.
Es una tasca “de tots” i “entre tots” la de produir millores significatives.
Del Constructivisme, entre d’altres coses, em quedo ara amb la necessitat de la implicació del subjecte, de la seva responsabilitat com a constructor de coneixement; i del moviment de CTS amb la seva profunda crítica i la seva proposta valenta cap a altres tipus de mirades i d’accions a introduir en la nostra societat.
Les relacions entre Ciència, Tecnologia i Societat són múltiples i complexes. I no tan sols això sinó que, més que estar relacionades, es “teixeixen” entre sí com fils de color en un teler. La metàfora del teixit sense costures és molt significativa.
En aquesta societat en la que vivim no podem obviar les forces que la configuren, que la fan créixer, construir-se i també deconstruir-se en moltes ocasions.
Així també se`m ha fet palès un cert paral•lelisme amb les bases de La teoria del Constructivisme: La construcció d’un saber on les interrelacions són múltiples i on no es pot parlar d’un sol motor i sí de les suma de moltes forces treballant cap a objectius concrets.
No es pot parlar del valor de les TIC “per se” ni de bon tros. Només cal observar la immensa pèrdua de temps i dispersió que pot produir i produeix amb molts de casos.
El conscienciar-nos de les profundes relacions en tot el que ens envolta, ens aporta una certa saviesa a l’hora de bellugar-nos en el mon: de l’aprenentatge, del joc social, del treball... del viure en definitiva.
Pot ser aquesta visió una bona consellera a l’hora de prendre decisions, d’engegar projectes, de treballar en escoles, en centres, en barris, en ajuntaments... si tot està relacionat, no podem pensar que un projecte meravellós pugui reeixir tot sol i sí haurem de treballar tota la xarxa que l’envolta i l’ha d’acollir.
Es una tasca “de tots” i “entre tots” la de produir millores significatives.
Del Constructivisme, entre d’altres coses, em quedo ara amb la necessitat de la implicació del subjecte, de la seva responsabilitat com a constructor de coneixement; i del moviment de CTS amb la seva profunda crítica i la seva proposta valenta cap a altres tipus de mirades i d’accions a introduir en la nostra societat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)