Qüestions i Conclusions

Si partint de l’estudi de conceptes com la ciència, la tecnologia i la societat, arribem a qüestionar el concepte mateix de la creació de la subjectivitat, en definitiva, de l’ésser humà; sembla doncs necessària la revisió d’aquests conceptes en un moment actual on s’estan demostrant - en aquests i en d’altres camps i estudis - les infinites i definitives interrelacions que configuren l’ésser humà i/amb tot el que l’envolta.
Des del descobriment del telescopi no es poden fer ulls cecs a les complexes relacions que des de sempre han existit entre ciència i tecnologia. Els ponts de Long Island són un altre exemple que deixa oberta la qüestió sobre les relacions entre tecnologia i societat. Els determinismes ofereixen visions més estables - i que per tant poden semblar més comprensibles - de les lleis que regeixen tots els fenòmens i les seves dependències. Ens enfrontem, però, a una confrontació de models. Però finalment serà “el teixit sense costures” el que ens doni la visió holística necessària per a poder interpretar els complexes fenòmens que ens envolten, i no tan sols ens envolten sinó que ens configuren també com a éssers fruits d’aquest entorn.
Es fa indispensable aquest “canvi conceptual” en tot el què fa referència a l’ésser humà, els seus productes, el seu entorn. Deixar d’observar i analitzar els fenòmens que ens envolten (i ara sabem, ens configuren), en compartiments separats i, el més important de tot, treballar impulsant les conseqüències que aquest canvi genera.

Com es podria aplicar un concepte com el de “teixit sense costures” en el nostre treball universitari?
Teixit sense costures: Es tracta de manipular simultàniament i amb habilitat factors socials i elements tècnics, d'associar entitats heterogènies entre si per a produir totalitats amb sentit.
Els factors socials, tal i com els he considerat en l’apartat del “meu procés”, estarien configurats per: la comunitat d’aprenentatge: companys-es de la nostres aules, el consultor amb tot allò que ell hi vulgui incloure: en el nostre cas forces elements reflectits en el perfil de la UOC, el blog personal, els vídeos penjats a la xarxa; inclouríem també les informacions i continguts que ens arriben a través de la xarxa com les pàgines sobre la configuració d’un índex automàtic i d’altres informacions complementàries; la xarxa de la UOC, en aquest cas, es Servei d’Informació Tecnològic. La meva pròpia situació personal que em dificultat i també m’aporta altres maneres de situar-me davant de les tasques i també em manté en un estat personal d’alerta i vulnerabilitat, que m’aboca cap a una reorganització de conceptes en diferents ordres de la meva, personal i única com afirma el mòdul, “realitat”.
Tot plegat ho aprecio com una xarxa (sense costures) que també podria formar part del que en el mòdul l’anomena com a “context” un context o contextualització, que és també el propi aprenentatge significatiu. El “sentit” de tot plegat impulsant cap a un canvi conceptual en relació a l’aprenentatge i a les TIC.
Una ampliació dels coneixements observables. En alguns aspectes però, no es tractaria tant d’una “ampliació” de coneixements com, més valuós encara, una reestructuració o reorganització dels múltiples, no tan sols coneixements sinó que ara es barregen amb les actituds i amb els compromisos.
Compromís que ara em sembla que ha pres més una dimensió interna doncs no és tant saber i arribar el què des de fora es pretén que “aprengui o incorpori” sinó, per fi, una manera d’entendre el constructivisme com mai fins ara.
Tot i haver-lo teoritzat en forces ocasions, ara puc afirmar haver tingut una vivència del que això pot significar.
Les qüestions personals, tant les pròpies com les del consultor o fins i tot dels propis companys (Posaré dos exemples: el blog de la Marina, “el cafè de migdia” i el del Josep Andreu, “fill d’un bon forner”), em posen en un estat d’alerta on el coneixement no està separat de la meva vida sinó íntimament relacionat. Molt sincerament diré que: si la vivència de l’aprenentatge en la meva adolescència hagués estat enfocat des del constructivisme, ben segur que no hagués abandonat els estudis als 16 anys, tot i ser una alumna amb bons resultats (per a recuperar-los, però, dos anys més tard).